Com ja sabeu hem començat els nostres actes per a l'eliminació de la violència masclista el 23 de novembre amb el contacontes EL PEIX IRISAT. 

Va ser molt divertit i participatiu.

Gràcies Roser perquè els infants i grans vam gaudir molt!!!

El 25 del novembre vam estar a l'acte conjunt institucional amb l'alumnat de l'Escola Municipal d'Adults l'Olivera, El combo Jove de l'Escola Municipal de Música i la Coral Il·lustració Artística.

Volem donar les gràcies a totes les persones que hi van participar i en especial als nostres artistes Avelina Benito i el seu poema "ROSES NEGRES", a Tirupathamma Rakhi i el seu poema “LA BELLA DURMIENTE DEL SIGLO XXI” i a en Josema Polo i la Paola Gutiérrez per la Dansa contra la violència masclista.

Avelina Benito i Tirupathamma Rakhi, van llegir poemes propis que expressaven el dolor i la impotència que generen les violències envers les dones.

ROSES NEGRES

Sonaren cançons d'amor.
D'amor tendre, dolç amor.

Dies tebis, nits de foc.

Roses blanques, llunes d’or.
Sonaren cançons d'amor.
Sonaren, ara no sonen.

Han callat.
‎Se senten plors.

S'escoltaren  veus de mort

a les quatre de la tarda
quan l'amor es tornà mort.
Mort covarda, injusta mort.
S'escoltaren  veus de mort. 

Ara s’escolta el silenci.

Ja no és teva!

No té por.

Sonaren crits de dolor

quan  la tarda es tornà nit.

Nit amarga, negra nit.

Els nens miren a la mare,

els no entenen que ha passat.

Alça't mama, no està el papa.

Ja no hi és!

Ja s'ha marxat!

S’escolta el vent de tardor                                                     

Cop de vent, vent colpidor.

Núvols negres, carrers buits.

Fulles grogues, pluja, fang.

S’escolta el vent de tardor.                                                   

Vent del nord que ràpid vas!

A qui busques

ja no està!

Sonen paraules de dol                                                             

i el dia es torna nit.                                                                                                                                   Nit eterna, eterna nit.

Llum de cera, freda llum.

Sonen paraules de dol.                                                                

Ulls de vidre, vidre blanc.
Roses negres.

Cors trencats.

Avelina Benito. Novembre de 2017 

LA BELLA DURMIENTE DEL SIGLO XXI

Vivo entre escombros
Sentimientos acertados
Adulterados, incendiados
Obviados por los mundos
Tertulias de los discipulos
acreditados

Doctorados de la ignorancia
Las cartas almacenadas
Letras arrojadas al fuego
Su mirada no era la misma
Yo, sin ser descubierta,
Oteaba por la ventana

Emergía gente de la nada
No había castigo alguno,
la prisión abarrotada
De silencios y delirios
Amiga, amiga soledad

Ve, ve y pídeme ayuda
La clemencia no se basta
de hostilidad
Inerte, gélido y olvidado cuerpo
Gritaba a los vientos:

Amo tenerte, poseerte,
deslizarme por tus
cicatrices y esclavizarte
A la merced de mi sed
Y aventura de tus llantos
Una mera palabra y

borrarás tu reflejo,
sangrarás mi nombre,
sellarás el ayer.

¿Quién soy?
El amor de tu vida, tu alma
y la razón de tu existencia.
A mis deseos tu satisfacción
Con un beso, dormirás
para la eternidad.

LA BELLA DURMIENTE DEL SIGLO XXI
T.R

DANSA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

El ballarí José María Polo, amb la coreografia de Paola Gutiérrez, va escenificar aquest concepte de dol i patiment, tant al curtmetratge que es va projectar com en directe, amb una dansa a l'escenari.